Virot, Virot petit ò Baldriga de les Balears – Puffinus mauretanicus

Foto Pep Arcos

El Virot és actualment l’au més amenaçada d’Europa. Aquesta espècie cria únicament a les illes Balears i es troba actualment en perill crític d’extinció. És una gran bussejadora i tendeix a associar-se a espècies com ara dofins o tonyines per pescar. L’espècie només s’apropa a terra per criar, del mes de maig al mes de juny, i ho fa en illots o coves. Pon un sol ou i un cop acabada la temporada de cria migra a l’Atlàntic, al nord del Marroc, oest de la península ibèrica i nord-oest de França. La població menorquina mereix una atenció especial, ja que les aus d’aquestes colònies mostren caràcters barrejats entre els típics de l’espècie i aquells de l’espècie germana, la baldriga mediterrània Puffinus yelkouan. Això és degut segurament a un contacte secundari entre les dues espècies. Aquestes diferències són tan morfològiques com de patrons migratoris o de fenologia. Com tots els procel·lariformes, l’espècie és especialment vulnerable a la predació a terra (carnívors o rates).

S’alimenta de petits peixos pelàgics i també aprofita els descarts pesquers. El fet d’associar-se als vaixells de pesca i que siguin animals molt gregaris, els fa particularment susceptibles a la captura accidental en arts de pesca, principalment a palangrers. Tot i que actualment es disposa de poca informació, l’espècie es podria veure també afectada per la contaminació, així com per la ingesta de plàstics.

més informació a SEO/Birdlife

més informació a sioc.cat

Baldriga cendrosa ò Virot gros – Calonectris diomedea

Foto Pep Arcos

Aquesta és una espècie de llarga vida, bussejadora i molt pelàgica que cria al mediterrani. Com les altres especies de baldrigues i petrells, els individus només trepitgen terra per incubar l’ou durant l’època de cria, del mes de maig que posen l’ou, fins al mes de setembre-octubre que el poll s’envola. Com tots els procel·lariformes és especialment vulnerable a la predació a terra (carnívors o rates).

Després del període de cria, les baldrigues realitzen llargues migracions i poden creuar fins a 4 vegades l’Atlàntic durant l’hivern, de Brasil fins a les costes de Senegal o Namibia. Si bé és una espècie molt filopàtrica i any rere any torna a la mateixa colònia i al mateix niu a criar, s’ha vist que pot haver-hi una certa dispersió entre colònies. S’alimenta principalment de petits peixos pelàgics, crustacis i cefalòpodes. També utilitza els descarts pesquers per alimentar-se, i es veu actualment molt afectada per les captures accidentals en arts de pesca, principalment per palangres. Altres amenaces poden ser la contaminació i degradació de l’hàbitat, tan de l’habitat de cria com al mar.

més informació a SEO/Birdlife

més informació a sioc.cat

Gavina corsa ò de Bec vermell – Larus audouinii

Foto Pep Arcos

Fa 25 anys, aquesta gavina era la gavina més amenaçada del planeta. La protecció d’una zona de cria al Delta de l’Ebre, que a més s’ubicava en una zona amb gran abundància de menjar, va fer que aquesta colònia creixés molt ràpidament. Si bé actualment l’espècie ja no es troba tan amenaçada i és molt més habitual veure gavines corses, la presència de depredadors a les colònies de cria, la captura accidental en arts de pesca i la manca de llocs de cria adequats, entre d’altres, ha fet que l’espècie estigui actualment altre cop en regressió.

L’espècie s’alimenta de petits peixos pelàgics que pesca activament, si bé és també una gran consumidora de descarts pesquers. Els animals ocupen les colònies de cria al mes d’abril i fan postes majoritàriament de 1 a 4 ous, essent normalment de 3 ous. Un cop acabada la temporada de cria, cap al mes de juliol, els animals migren normalment cap a les costes atlàntiques de Senegal i Gàmbia. L’espècie ha canviat recentment d’hàbits, fent-se més confiada amb els humans i ocupant nous llocs de cria, com els ports de grans ciutats, com Barcelona, Tarragona o Castelló. L’espècie es veu afectada per la captura accidental en arts de pesca, tan en palangre com en hams de pesca esportiva, i per la pèrdua de llocs adequats de cria.

més informació a SEO/Birdlife

més informació a sioc.cat

Gavià de Potes Grogues – Larus Michahellis

Foto Pep Arcos

És una gavina de grans dimensions amb potes i bec de color groc. Es distribueix des de l’oest de la mar Negre fins a la conca Mediterrània, la Península Ibèrica, el nord d’Àfrica i la Macaronèsia. Recentment també ha anat colonitzant les costes atlàntiques de França, el Canal de la Manxa i Europa central. És una de les gavines més abundants de la mediterrània i per la seva gran capacitat d’adaptació, tant pel que fa a dieta, com a hàbitat, és actualment una espècie molt comuna i en expansió, tant al litoral com a l’interior.

Si bé pateix de les mateixes amenaces que moltes de les altres aus marines, com la captura accidental en arts de pesca, la sobreexplotació dels recursos pesquers o la degradació de l’hàbitat, aquesta facilitat per adaptar-se que comentàvem, fa que actualment no requereix de cap mesura de conservació, ans el contrari, la seva abundància i el seu comportament més agressiu, típic del grans depredadors, fa que en algunes zones es preguin mesures de gestió per controlar les seves poblacions.

més informació a sioc.cat

Corb Marí Emplomallat ò Cagaire – Phalacrocorax aristotelis

Foto Carles Tobella

Aquesta au marina la trobem als trams rocosos més inaccessibles de la costa i al ser principalment sedentària, la podem observar durant tot l’any. Al mar, usen les seves robustes potes palmades per propulsar-se, el que els converteix en grans bussejadors, fins i tot a gran profunditat. Cria en ple hivern, i fa postes normalment de tres ous. S’alimenta principalment de peixos bentònics però pot ocasionalment utilitzar els descarts pesquers. És una de les aus marines que ha experimentat una major regressió a Espanya en els últims anys, a causa de l’impacte de la sobrepesca sobre algunes espècies de la seva dieta. També es veu afectada per la contaminació i les molèsties per embarcacions d’esbarjo. En ser costaners, són propensos a caure en xarxes fixes properes a la costa, com el tremall o les morunes.

més informació a SEO/Birdlife

més informació a sioc.cat

Gavot – Alca torda

El Gavot és una au marina més aviat gran, amb una línia blanca que s’estén des dels ulls fins al final del bec i una cua punxeguda. Durant la temporada no reproductiva, la gola i la part posterior dels ulls es tornen blanques, i la línia blanca a la cara es torna menys evident. Les femelles posen un sol ou al maig-juny, que és incubat pels dos progenitors.

La major part de la població reproductora es troba actualment a Islàndia. Tot i no reproduir-se al litoral espanyol, el gavot es pot observar durant l’època de la hivernada, amb forces joves i immadurs que frequenten les costes atlàntiques i mediterrànies d’octubre a març. Aquesta espècie vola molt a prop de la superfície del mar, sovint en petits grups que es desplacen en fila.

S’alimenta principalment de peixos que detecta introduint el cap sota l’aigua i els captura a continuació submergint-se a gran velocitat. També pot alimentar-se de invertebrats.

Els principals problemes per a la conservació de l’espècie són la contaminació per hidrocarburs, la sobrepesca als caladors que freqüenta i també la captura accidental en xarxes de pesca.

més informació a SEO

més informació a sioc.cat