Els taurons, les rajades i les quimeres pertanyen al grup dels Condrictis. Una de les principal característiques que els diferencien dels peixos ossis és la de tenir un esquelet cartilaginós, semblant al cartílag de les nostres orelles i nas, que els ofereix major lleugeresa i flexibilitat. Les seves aletes, així mateix, no tenen radis visibles i no es poden plegar. Els taurons i les rajades també es caracteritzen per presentar entre 5 i 7 obertures branquials a cada costat del cap. A més, tenen el cos recobert d’unes escates anomenades denticles, diferents a les dels peixos ossis, que segons l’espècie són més o menys aspres al tacte (sobretot en passar la mà des de la coa cap endavant).

Els Condrictis són, en general, animals de creixement lent, que poden assolir edats avançades (fins a 70 anys el tauró blanc; o 400 el tauró boreal!!), que comencen a reproduir-se tard, i que quan ho fan tenen gestacions llargues (2 anys en el cas de la quissona) i, en general, poca descendència. Tot això ha provocat el declivi de moltes espècies en no ser capaces d’afrontar la pesca excessiva.

Taurons

Cetorhinus maximus
Tauró pelegrí
Foto Jorge Jiménez

A la Mediterrània s’han enregistrat unes 45 espècies de taurons. Algunes hi són molt abundants (com el gató o la moixina), mentre que d’altres hi són poc freqüents o han patit un declivi de les seves poblacions (com la majoria de taurons de mar oberta: tintorera, solraig, taurons martell…). Els taurons s’alimenten d’una gran varietat de preses, des del plàncton animal, com és el cas del tauró pelegrí, fins a mamífers marins, com és el cas del tauró blanc.

Actualment, més del 50% de les espècies de Condrictis de la Mediterrània es troben amenaçades d’extinció segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). Això és degut principalment a la sobrepesca. Tot i que la majoria de taurons i rajades no són espècies objectiu de la pesca, moltes són capturades de forma accidental i part d’aquesta captura és finalment comercialitzada. La creixent degradació de l’hàbitat, sobretot costaner, també esdevé una amenaça important per a moltes espècies.

Sphyrna zygaena
Peix martell, tauró martell, o llunada
Foto Laura Martínez

Isurus oxyrinchus
Solraig
Foto Francesc Riera

Scyliorhinus canicula
Gat o gató
Foto Fundació Save the Med

Prionace glauca
Tintorera
Foto Fundació Save the Med

Rajades

Mobula mobular
Manta
Foto Fundació Save the Med

Les rajades, escurçanes, mantes i similars són peixos de cos pla del superordre dels batoïdeus. La majoria de las espècies mediterrànies viuen a fons de plataforma (fins a 200 m de fondària), mentre que algunes altres es troben a grans profunditats, i unes poques a mar oberta. Quan descansen sobre el fons, respiren fent circular l’aigua des dels espiracles, situats just darrera els ulls, fins a les ganyes (agalles) situades a la part inferior del cos.

La majoria dels batoïdeus presenten dents arrodonides, adaptades a trencar les closques de crustacis i mol·luscs que constitueixen la seva dieta. Aquelles que s’alimenten de peixos o cefalòpodes tenen dents punxegudes. Les mantes, que s’alimenten filtrant plàncton, tenen dents diminutes que no intervenen en la seva alimentació. Algunes espècies, com per exemple les escurçanes, poden produir picades molt doloroses en defensar-se mitjançant el fibló que tenen sobre la cua. També cal anar amb compte amb les tremoloses, ja que produeixen descàrregues elèctriques.

Dasyatis pastinaca
Escurçana, escurçó o ferrassa
Foto Fundació Save the Med

Torpedo marmorata
Tremolosa, tremoló o vaca marbrada
Foto Fundació Save the Med

Quimeres

Chimaera monstrosa
Quimera
Foto inaturalist.org – (c) Viktor V. Grøtan, some rights reserved (CC BY-NC)

El seu estrany aspecte és el que els ha donat aquest nom, amb un cap gran, una boca semblant a la d’un conill i una llarga coa semblant a la d’una rata. A la Mediterrània hi trobam una espècie (Chimaera monstrosa), que pot assolir 1 m de longitud i es troba a partir dels 200 m de fondària. Les quimeres tenen una espina verinosa davant de l’aleta dorsal. S’alimenten de mol·luscs i altres animals del fons marí, que trituren amb les seves dents. Són sovint capturades accidentalment per les xarxes de ròssec. Al no tenir valor comercial, no arriben als mercats.

Chimaera monstrosa
Quimera
Foto Fundació Save the Med