Projecte científic

El projecte científic està liderat per Meritxell Genovart, investigadora del Grup d’Ecologia Teòrica i Computacional del CEAB (Theelab, CSIC).

Meritxell Genovart

Durant les darreres dècades i per tal d’entendre els factors que regulen les dinàmiques de les poblacions naturals, Meritxell Genovart i la gent del seu grup, realitza el seguiment a llarg termini d’algunes espècies d’ocells marins, com de la gavina corsa Larus audouinii al Delta de l’Ebre (des del 1994) o a les colònies recentment ocupades, o de la baldriga cendrosa, Calonectris diomedea a l’illot del Pantaleu (Mallorca) o a l’illa de l’aire (Menorca).

Colònies de seguiment a llarg termini d’espècies d’ocells marins. D’esquerra a dreta, a dalt dues colònies de seguiment de gavina corsa: Punta de la Banya, al Delta de l’Ebre, i port de Barcelona. I a sota de baldriga cendrosa: Illot d’es Pantaleu (Mallorca) i Illa de l’Aire (Menorca)

Amb les dades de seguiment que obtenim, i mitjançant tècniques matemàtiques, estimem els paràmetres demogràfics de les espècies i poblacions (com la supervivència, el reclutament, la fertilitat o la dispersió), identifiquem els principals paràmetres que regeixen la dinàmica de població, i explorem la influència dels processos tan endògens (com la denso-dependència), com exògens (com el clima, la intensitat de predació o la mortalitat per causes antròpiques) en les dinàmiques poblacionals d’aquestes espècies a l’espai i al temps, i en les seves probabilitats de extinció.

Degut a que alguns dels nostres estudis van revelar que una de les principals amenaces per algunes d’aquestes espècies era la captura accidental en arts de pesca, i que hi havia una manca de dades per poder donar respostes robustes per a la seva gestió, una de les nostres línies de recerca gira entorn les captures accidentals en arts de pesca de la megafauna marina (ocells marins, tortugues, mamífers i taurons i ratjades).

Aquestes dades, junt amb les que obtenim col·laborant amb gent que duu a terme seguiments d’altres espècies, i les que obtenim mitjançant aproximacions experimentals (anàlisis del comportament en organismes model), ens permeten també intentar trobar patrons generals de resposta a les pertorbacions ambientals, tan aquelles d’origen antròpiques com aquelles d’origen natural, i poder entendre millor quina es la resiliència, és a dir, la capacitat de resistir canvis ambientals, per part de les espècies i poblacions.

Desenvolupadors CREAF

Bernat Claramunt

Bernat Claramunt ha intervingut en el disseny i coordinació del projecte.

Sóc doctor, investigador del CREAF i professor titular d’Ecologia al Departament de Biologia Vegetal, Biologia Animal i Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Durant la meva trajectòria científica, he treballat en diversos àmbits de l’ecologia forestal i animal, en sistemes àrids i semi-àrids d’arreu del món, i en comunitats de muntanya. Darrerament he centrat les meves activitats al Pirineu, liderant projectes relacionats amb els efectes que el canvi global pot tenir sobre la comunitat alpina, en relació a la seva distribució, a les interaccions entre les diverses espècies, i com la presència humana les modifiquen.

Finalment, lidero diversos projectes de ciència ciutadana, i participo en el desenvolupament de diverses eines que hi estan relacionades. He format part del Comitè Científic de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (Acció Biodiversitat) fins el 2014,i de l’European Mountain Research Advocacy Network de la Mountain Research Initiative (MRI) fins el 2016. Actualment formo part del Consell Assessor de l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), soc el membre portaveu del CREAF a Euromontana, i soc el coordinador de la Network for European Mountain Research.

Agustí Escobar

Agustí Escobar s’ha encarregat del desenvolupament de les versions Android i IOS de l’aplicatiu, així com el manteniment i arrencada d’aquesta pàgina web.

Treballo al CREAF com a full stack developer. Em dedico al disseny i implementació d’aplicacions web i mòbils, amb una forta vessant geoespacial.

SEO/BirdLife

Amb 65 anys d’història, SEO/BirdLife és l’ONG ambiental de major recorregut a Espanya, representant de BirdLife International al país. Considerada d’Utilitat Pública, té com a missió conservar la biodiversitat amb els ocells com a bandera, basada en l’estudi i el millor coneixement disponible, i amb la participació i implicació de la societat.

El treball al mar queda recollit en el seu programa marí, que des de fa més de dues dècades para especial atenció a les interaccions entre aus i pesca, tant en l’àmbit estatal com internacional, i treballant per una banda sobre el terreny, i d’altra en l’àmbit polític. En els darrers anys destaca el treball en col·laboració amb pescadors del Mediterrani per estudiar i buscar solucions al problema de les captures accidentals, un de les amenaces més preocupant per a diverses espècies d’aus marines. Aquesta línia va prendre força amb un projecte en col·laboració amb BirdLife International, el Seabird Task Force (2014-2017), i s’ha consolidat amb els projectes ZEPAMED (2018) i ZEPAMED II (2019). Aquests projectes s’emmarquen en el programa Plenamar de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica, i estan co-finançats pel Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP). En tots dos s’ha parat especial atenció a la implicació dels pescadors per recollir informació (a través de quaderns de recollida de dades) i per cercar solucions a les captures accidentals (desenvolupant i posant a prova diferents mesures de mitigació). Previsiblement, aquest treball s’ampliarà el 2020 per abastar també la costa atlàntica.

Pep Arcos

Pep Arcos. Coordinador del programa marí de SEO/BirdLife, treballa en l’organització des de 2005, després de realitzar la seva tesi doctoral i estudis de postdoctorat estudiant la interacció entre aus marines i pesca.

Vero Cortés

Vero Cortés. Tècnica de SEO/BirdLife, es va incorporar a l’organització en 2018 en el marc del projecte ZEPAMED, després de concloure el seu doctorat sobre les captures accidentals d’aus marines en el Mediterrani espanyol.

Beatriz Barajas

Beatriz Barajas. Tècnica de SEO/BirdLife, es va incorporar a SEO/BirdLife a 2019 com a suport a l’acció política del programa marí.

Toni Mulet

Els projectes de Pleamar compten també amb un equip de col·laboradors que treballen en estreta col·laboració amb els pescadors sobre el territori. Carles Tobella (nord de Barcelona i sud de Girona), ​​Pere Josa (Tarragona), Toni Mulet i Ana Orts (Alacant i Múrcia), i David García, María Fargas i Claudia Pich (Illes Balears).

Carles Tobella

Pere Josa

Maria Fargas

Ana Orts

David García

Claudia Pich