A la Mediterrània, els arts i ormejos de pesca que s’empren i es poden veure implicats en captures accidentals són els següents:

Palangre

És un ormeig d’ham format per un cap principal denominat mare, del qual pengen a intervals altres caps secundaris més fins, anomenats braçolades, als quals s’empaten o fermen hams de diferents mides. L’estructura del palangre pot variar tant en la longitud de la línia mare com en la distància entre les braçolades i també en el nombre i mida dels d’hams. Actualment, aquest tipus de pesca representa el 5,7% de la flota catalana (2018). Es poden distingir tres tipus de palangres:

Palangre de fons

Dibuix de Toni Mulet sobre la configuració de “piedra-bola” extret de Cortés & González-Solís 2018.

Les línies mare poden assolir entre 1200 i 7000 m, i porten entre 2000 i 3000 hams. S’usen com esquers petits peixos pelàgics com la sardina i l’alatxa, però també calamars i altres invertebrats. L’espècie objectiu més freqüent és el lluç (Merluccius merluccius) i peix d’escata de grans dimensions com el besug de la piga (Pagellus bogaraveo), el pagell (Pagellus erythrinus), el pagre (Pagrus pagrus) o el dèntol (Dentex dentex).

Palangre de superfície

Palangre de superficie

Adaptació de una figura de FRDC feta a sustainablefish.org.

L’estructura és similar a la del palangre de fons, només que s’afegeixen flotadors a la línia mare perquè els hams quedin suspesos a prop de la superfície. Solen ser emprats per grans vaixells que utilitzen línies mare més llargues, de fins a 56000 m i un màxim de 5000 hams. Les espècies objectiu solen ser principalment la tonyina vermella (Thunnus thynnus) i el peix espasa (Xiphias gladius), encara que poden atrapar altres túnids de mida gran com la bacora (Thunnus alalunga) i la bacoreta (Euthynnus alletteratus) a més d’espècies de túnids mitjans com el bonítol (Sarda sarda) i la melva (Auxis rochei). Se solen emprar com a esquer sardines de mida més gran que en les dels palangres de fons i també verats o bisos.

Palangró

És un palangre de fons però de dimensions menors, emprat normalment per petites embarcacions que pesquen prop de la costa. Els hams també són més petits i es solen escar amb petits invertebrats o peixos. Les espècies objectiu són molt diverses, per exemple peix d’escata costaner com el sarg (Diplodus sargus), la variada (Diplodus vulgaris), l’orada (Sparus aurata) i el llobarro (Dicentrarchus labrax).
És molt difícil calcular el nombre d’embarcacions que pesquen amb aquest art, ja que són arts menors utilitzades per embarcacions petites que normalment alternen les arts segons la disponibilitat o demanda de les espècies objectiu. L’any 2018, el 49% de la flota catalana es classificava com d’arts menors.

Tremall

Aquest tipus de pesca es basa en xarxes fixes compostes per tres teles de malla sobreposades. La llum de malla de la tela interior és inferior a la dels panells exteriors i serà la que marcarà les dimensions dels peixos que poden quedar emmallats. Aquest art disposa d’una línia de flotadors a la part superior i una altra de ploms a la inferior que fan que la xarxa quedi estesa formant una paret. El tremall serà més o menys específic segons la llum de malla emprada, la fondària i l’època de l’any en què es calen. A la Mediterrània aquestes arts de pesca solen estar limitades a les embarcacions de litoral considerades d’arts menors. Igual que ocorre amb el palangró, aquestes embarcacions poden alternar l’ús de tremalls amb altres arts i ormejos, de manera que és complicat saber amb precisió quin és l’esforç pesquer.

Arrossegament

La pesca d’arrossegament consisteix en remolcar pel fons una xarxa en forma de sac o de mitjó. La boca de la xarxa es manté oberta gràcies a uns elements divergents de fusta o de metall, anomenades portes, i va capturant tot el que troben durant el seu recorregut. Es tracta d’un art de pesca actiu i poc selectiu, a diferència dels arts vistos anteriorment, que són passius. Solen pescar des de prop de la costa cercant peix i marisc variat, fins a fondàries de 700 m en busca de gamba vermella. La flota d’arrossegament espanyola que opera a la Mediterrània estava formada per un total de 589 embarcacions d’arrossegament a l’any 2018, de les quals 208 pertanyien a la flota Valenciana i 227 a la flota catalana (Secretaria General de Pesca).

Encerclament

Aquest és un art de pesca actiu destinat principalment a la pesca de petits i mitjans pelàgics (sardina, alatxa, seitó, sorell, verat, bonítol i melva) tot i que ocasionalment es pot utilitzar també per a la pesca de tonyina. Es tracta d’un art molt selectiu, ja que abans de deixar anar l’art es localitza el banc de peixos que es vol capturar i posteriorment s’envolta mitjançant una maniobra del vaixell. Un cop encerclat el banc (d’aquí el nom d’aquest tipus de pesca), es tanca la xarxa per la part inferior cobrant un cap corredor anomenat sàgola, que passa per la ralinga dels ploms. Finalment, s’hissa la xarxa per un extrem de manera que la bossa es fa petita i es va acostant al lateral del vaixell. Llavors, segons la quantitat de peix es puja a bord si n’hi ha poc, o es treu amb salabres mecànics si la captura és abundant.