Tortuga babaua – Caretta caretta
Foto CRAM
Aquesta és l’espècie més comuna de les tortugues marines a la Mediterrània i nidifica principalment a les platges de Grècia, Turquia i Líbia. Tanmateix, un part important dels exemplars presents en aigües catalanes provenen de les platges de nidificació de Florida (Estats Units d’Amèrica). Els darrers anys s’han detectat algunes postes d’aquesta espècie també a les costes catalanes i altre platges de la riba nord de la Mediterrània occidental ibèric. Tanmateix, no sembla que hi hagi existit mai una nidificació intensa al litoral català. La temporada de cria comença a finals de maig i acaba a principis de setembre, i durant aquest període una tortuga pot fer d’una a tres postes. Utilitzant les seves aletes posteriors, fan els seus nius aproximadament a 40 centímetres de profunditat a les platges de sorra. Cada niu pot tenir fins a 120 ous i la incubació dura uns 60 dies. Com en totes les tortugues, el sexe de les cries ve determinat per la temperatura del niu: d’aquelles temperatures més calentes en resulten més femelles, i de les temperatures fredes més mascles. Actualment, les platges catalanes produeixen bàsicament mascles. L’espècie s’alimenta de meduses o grumers durant la seva fase oceànica juvenil i d’invertebrats del fons marí a partir dels 50 cm de llargària.
Degut al desenvolupament turístic i la urbanització del litoral, hi ha una manca de llocs adequats de nidificació per l’espècie i alguns dels que hi ha es veuen amenaçats. El canvi climàtic, pot afectar la viabilitat de la reproducció a les platges de la Mediterrània oriental, però millorar-les a la Mediterrània occidental. Les poblacions de la Mediterrània i de Nord-Amèrica estan catalogades per la UICN com de preocupació menor, tot i que dependents de conservació
Tortuga verda
Foto CRAM
La tortuga verda es troba principalment en aigües tropicals i en menor mesura subtropicals de tot el planeta. Al Mediterrani cria a la vessant més oriental i ocupa els sectors més càlids del Mediterrani. Les tortugues verdes que transiten per la Mediterrània occidental són joves provinents de l’Atlàntic i no de la Mediterrània oriental. En la etapa juvenil són oceàniques i carnívores. En assolir els 30-50 cm es tornen bentòniques i canvien d’alimentació, primer omnívores i després herbívores, tot i que poden capturar ocasionalment algun invertebrat. Degut a aquesta dieta és la tortuga marina amb un índex de creixement més lent. Actualment està catalogada com amenaçada per la IUCN, tot i que moltes poblacions s’estan incrementant. Les principals amenaces per l’espècie són l’explotació dels ous i la captura d’adults per part dels humans, la captura accidental en arts de pesca i la pèrdua de llocs adequats per a la cria.
