Alguns animals marins moren o poden ser greument ferits per alguns arts de pesca. Aquesta captura accidental sovint es deu a que algunes espècies es veuen atretes per l’aliment ofert i són capturades en el moment d’intentar accedir-hi; és el cas de les captures de la pesca de palangre, però també de xarxes d’arrossegament, encerclament o paranys. En altres casos, la captura es pot donar quan l’animal s’atansa casualment a l’art, com passa sovint amb els tremalls.

Aquesta captura accidental en arts de pesca és una gran amenaça per molts dels grans animals marins (megafauna marina), juntament amb la contaminació de l’oceà, la sobrepesca, la pèrdua de hàbitat litoral pel desenvolupament urbanístic i la introducció de depredadors a les zones de reproducció d’algunes espècies.

A més a més, per a molts pescadors, la freqüència d’aquests episodis són també una nosa, ja que provoquen molèsties, alenteixen la feina, malmeten l’art i fan perdre oportunitats de pesca.

A causa de l’amplitud de la zona geogràfica i la dificultat i cost d’obtenir dades en un medi com el mar i de l’heterogeneïtat i irregularitat dels esdeveniments de captura accidental, tant en l’espai com en el temps, no tenim actualment dades suficients per valorar alguns dels factors que poden estar afectant aquestes captures accidental o els efectes d’aquestes sobre les poblacions de les espècies afectades.

Projecte Bycatch

Bycatch, el nom que rep aquest projecte, és el nom que reben les captures accidentals en anglès.

El projecte Bycatch té com a objectius, d’una banda millorar la comunicació i col·laboració entre els científics i el sector pesquer, i d’una altra avançar en el coneixement i quantificació dels efectes de les captures accidentals en la megafauna marina, és a dir en cetacis, aus marines, tortugues marines i condrictis (taurons i ratjades).

A través d’aquest projecte pretenem involucrar al sector pesquer, tan el professional com el dels pescadors recreatius, per millorar el nostre coneixement del problema i cercar solucions per una reducció de les captures accidentals. La informació que aquest sector pot aportar és molt valuosa, tan per ajudar a la protecció de la megafauna marina com per reduir les molèsties i costos pels pescadors implicats en aquests esdeveniments.

Què en farem de les dades que recollim?

Moltes d’aquestes espècies que cauen en arts de pesca, es troben amenaçades i cal conèixer quines són les seves principals amenaces per a poder reduir o mitigar-ne els efectes i millorar la viabilitat de les seves poblacions.

El seguiment a curt i llarg termini de moltes d’aquestes espècies ens aporten les dades necessàries per a, mitjançant models matemàtics entendre els principals factors que regulen les poblacions en aquestes espècies i conseqüentment aconsellar sobre les millors mesures a prendre per assegurar la seva conservació.

Sabem que algunes d’aquestes espècies pateixen de captures accidentals en arts de pesca perquè en tenim registres i els mateixos pescadors ho comuniquen. Però per poder desenvolupar models demogràfics i quantificar els efectes d’aquestes captures en les diferents espècies, necessitem més dades d’aquests esdeveniments i dels animals que es capturen.

Especialment valuoses per dur a terme alguns dels nostres models, son les observacions al mar d’ animals prèviament marcats.

Anellament de polls de gavina corsa al Delta de l’Ebre. Foto M.Genovart.

Gavina corsa anellada pescant. Foto Pep Arcos.

Anellament de polls i adults de baldriga cendrosa o virot gros a Mallorca. Fotos M. Fowler i J.M. Igual.

Captura i marcatge d’un corb marí emplomallat a la Costa Brava. Foto Júlia Ferrer.

Captura, marcatge i seguiment de la posta, d’una tortuga llaüt a Costa Rica per part de l’equip de “The Lethearback Trust”. Foto: Bibi Santidrian

Gavina corsa amb hams de pesca a la boca. Foto Torreferrussa.

Baldrigues capturades accidentalment en arts de pesca al litoral català. Foto Pep Arcos.

La creació d’una aplicació per a dispositius mòbils, de fàcil ús i que garanteixi l’anonimat dels pescadors, ens ha de permetre recollir moltes més dades de qualitat i obrir un canal de comunicació segur entre pescadors, tan professionals com recreatius i la comunitat científica implicada.

Gràcies a la informació que ens proporcionin els pescadors, els científics podrem estimar de manera rigorosa la taxa de mortalitat anual de certes espècies marines d’interès en conservació, com aus marines, cetacis, tortugues marines o taurons i ratjades, en les diferents modalitats de pesca, i avaluar l’impacte d’aquestes mortalitats a nivell poblacional. La implicació del sector pesquer ajudarà a determinar quines són les millors mesures per reduir aquestes captures tenint en compta tots els sectors implicats.